Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980) és un personatge fascinant i injustament oblidat de la història del nostre país. De família molt pobra, emigrant adolescent a la Barcelona de finals de la Primera Guerra Mundial, aviat serà conegut entre els militants de la CNT, en plena efervescència revolucionària de la vaga de La Canadenca, i, com tants altres nois, es convertirà en un anarquista d'acció. En ple episodi històric del "pistolerisme", participarà en diversos atemptats en la guerra desigual amb la patronal i, a partir d'aquell moment, viurà com a revolucionari professional, amb detencions, fugides, exilis i accions violentes.
Detingut i empresonat el 1924, fou alliberat en proclamar-se la República i tornà a Barcelona, on va esdevenir secretari de la FAI. Detingut de nou en diverses ocasions, va sortir de la presó després del triomf del Front Popular i, el juliol del 1936, impulsà la formació del Comitè Català de Milícies Antifeixistes i organitzà la columna Los Aguiluchos, que marxà al front d'Aragó. A més, com a representant de la CNT-FAI, va ser ministre de Justícia durant el govern de Largo Caballero. Exiliat l'any 1939, s'instal·là a Suècia, a Veneçuela i finalment a Mèxic, país on va morir.
