Malgrat haver nascut l'any 1952 a l'aleshores tranquil barri de Gràcia de Barcelona, Carles Alonso Caballero sempre va mantenir el desig de viure al camp. A mitjans dels anys 70, acabats els seus estudis a l'Escola d'Agricultura de Barcelona, i després de diverses feines a Barcelona com a executiu, marxà cap al Prepirineu, al nord de la comarca d'Osona, a viure a una masia sense aigua, llum ni cap altre servei, amb la intenció de sobreviure fent, només, de pagès, activitat que encara continua fent ara, tot i que a un mas a l'Albera, a l'Alt Empordà.

Quasi cinquanta anys vivint del medi natural sense més opció que la supervivència per l'aprofitament directe dels recursos naturals, l'han portat a un profund coneixement de la fauna, la flora i geologia de les nostres muntanyes, i de les arts pera fer-los servir. I per reblar el clau, les incursions amb el seu modest mig llaüt per les veïnes cales de la Mar d'Amunt i Cap de Creus, han fet d'ell, una espècie engreu perill d'extinció: el pagès de muntanya.