Carles Ribera, a Cent dies de juliol, parteix del valuós testimoni d'Aleixandri per explicar aspectes d'una revolució llibertària que va tenir, com a principal efecte secundari, malencaminar una guerra que es va perdre a la rereguarda. Els textos d'Aleixandri són impressions intenses i convulses, reflexions radicals d'algú que, des de l'exili, escriu creient que "segurament tot això ningú no ho llegirà". Aquest és el drama de Cent dies de juliol: adonar-se que la guerra es perdia lluny del front perquè els antifeixistes estaven més preocupats per depurar les pròpies files i per venjar obscurs episodis personals que no pas per combatre l'autèntic enemic.
Relat a partir del dietari d'un exiliat catalàLa tardor del 2002, en un poblet de França, van aparèixer una vintena de llibretes manuscrites en la maleta d'un exiliat republicà, mort de feia poc. Eren el dietari i les memòries de Joaquim Aleixandri (1906-2002), militant d'ERC que,...
Más información
