Dolors Miquel (Lleida, 1960) és una de les veus poètiques més reconegudes del panorama català actual contemporani. Ha publicat, entre altres, els volums de versos Llibre dels homes (1998), Haikús del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Ver7s de la terra (2004), Aioç (2004), Missa pagesa (2006), El Musot (2009), La dona que mirava la tele (2010), La flor invisible (2011), El guant de plàstic rosa (2016), Heavy Mikel (2018) i Ictiosaure (2019), i l’autoantologia Sutura (2021). També és autora d’una antologia de la poesia catalana medieval en versions modernes, Cap home és visible (2010), i dels monòlegs dramàtics de Mata’m psicosi (2022). És una de les cinc autores entrevistades al llibre de Caterina Riba i Jaume Coll Mariné (eds.) A un revolt de la sendera cinc poetes (2021), i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) li va dedicar el simposi «Dolors Miquel: Tradició i inconformisme», celebrat el 4 de març de 2022.