Francesc Fontanella (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 1682 o 1683) va estudiar Dret i fins al 1652 va viure una vida noble a Barcelona. Va començar a escriure poesia amorosa i es va comprometre políticament. Va redactar les seves dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia (estrenada cap al 1642) i Lo desengany (1651). La seva poesia va assolir una gran qualitat amb els sonets dedicats a la mort de la seva primera dona. El seu pare, Joan Pere Fontanella, va ser Conseller en Cap l'any 1641. Fontanella lluità a la Guerra dels Segadors contra Castella i fou superintendent d'artilleria en la batalla de Montjuïc l'any 1641. Va viatjar al congrés de Münster amb el seu germà, Josep Fontanella, ambaixador de la Generalitat a França. El 1652, arran de la derrota de la Guerra dels Segadors, fugí a Perpinyà on va iniciar una vida totalment diferent: la mort de la seva segona dona va fer que ingressés a l'orde dominicà i esdevingués sacerdot. La seva poesia va canviar el tema amorós pel religiós i l'eufòria pel pessimisme. El seu estil és típic del barroc europeu, i és un dels poetes més importants de l'Edat Moderna a Catalunya.