Isabel Coixet va començar a fer pel·lícules quan li van regalar una càmera de 8 mm per la seva primera comunió. Després de llicenciar-se en Història per la Universitat de Barcelona, es va dedicar a la publicitat . El 1988, Coixet va fer el seu debut com a guionista i directora amb Massa vell per morir jove, que li va comportar una candidatura als Goya a la millor direcció novell. Va rodar la seva primera pel·lícula en anglès l'any 1996, Coses que no et vaig dir mai, a la qual van seguir A los que aman (1998), Mi vida sin mí (2003), La vida secreta de les paraules (2005), Elegy (2008) i Mapa dels sons de Tòquio (2009). Ha guanyat 5 premis Goya. Te un cotxe de tercera mà. I un gos que es diu Noodles. Ah, i tampoc li agraden els dimecres a migmatí.
Alguien debería prohibir los domingos por la tarde es una selección hecha por la autora de los artículos publicados en la sección «Mi hermosa lavandería» del suplemento dominical de El Periódico a finales del 2010 y principios del 2011. El resultado es un collage que descubre la...
Más información
