Joan Margarit (Sanaüja, 1938 - Sant Just Desvern, 2021) fou poeta i arquitecte, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. En l’àmbit de la literatura catalana li van ser concedits, entre d’altres, el premi Carles Riba 1985, els premis de la Crítica Serra d’Or 1982, 1987 i 2007, i el premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 2008. En l’àmbit hispànic, ha rebut el Premio Nacional de la Crítica de 1984 i de 2008, el Premio Rosalía de Castro de 2008 i, el mateix any, el Premio Nacional de Poesía. Pel conjunt de la seva obra, el 2013 li va ser concedit a Mèxic el Premio Víctor Sandoval Poetas del Mundo Latino —conjuntament amb el mexicà José Emilio Pacheco— i el 2017 a Xile el Premio Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda. L'any 2020 va rebre el Premi Reino Sofía de Poesia Iberoamericana i el Premi Cervantes.
Joan Margarit va recollir una tria des dels seus millors poemes a Sense el dolor no hauríem estimat (2020). Al llibre Poètica (2020) hi va aplegar els seus textos teòrics i de reflexió. En complir els vuitanta anys, va enllestir unes memòries d’infantesa i joventut sota el títol Per tenir casa cal guanyar la guerra (2018). El volum Tots els poemes (2021) conté el conjunt de la seva poesia.
Después de centenares de poemas publicados, Joan Margarit nos ofrece un broche narrativo, un recorrido vital que llega hasta la primera juventud. La intención que lo acompaña es comprender por qué determinados recuerdos siguen presentes, duros y luminosos, sin necesidad de acudir...
Más información
