Jordi Llavina (Gelida, 1968) és llicenciat en filologia catalana i ha desenvolupat la seva tasca professional en els àmbits editorial, periodístic i docent. La seva obra poètica està formada pels següents llibres: La corda del gronxador (2006, premi Ciutat de Palma), Diari d’un setembrista (2007, premi Alfons el Magnànim i premi de la Crítica Serra d’Or), País de vent (2011, XXXV Premi Vila de Martorell), Vetlla (2012, premi Vicent Andrés Estellés i premi de la Crítica), Contrada (2013), Matí de la mort (2015), Ermita (2017, premi Lletra d’Or), El magraner (2020, premi Marià Manent), L’anell (2021) i Un llum que crema (2023, premi Carles Riba).
Llavina al cent per cent, un observador nat.Va ser, secret, un rusc vermell: magrana
supervivent del darrer esplet. Avui,
en canvi, és el cadàver d'una fruita:
per dins, conserva un gruix de grans desfets,
negrós, velat de podridura blanca.
I, com la sang que es va...
Más información