Josep Benet i Morell (Cervera, 1920-Barcelona, 2008) va compaginar la seva tasca com a historiador amb la militància política. Des de molt jove es va afegir als moviments que van lluitar per la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. Va exercir com a advocat durant molts anys, tot defensant persones i institucions que treballaven per la democràcia, sempre en paral·lel a la seva activitat cívica, fins que el 1979 va decidir dedicar-se de ple a la política. Va ser senador (president de l'Entesa dels Catalans), diputat del Parlament de Catalunya i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l'Estatut de Catalunya. Com a historiador, és autor d'uns quants llibres essencials de la historiografia catalana: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Barcelona a mitjan segle XIX (en col·laboració amb Casimir Martí, 1976), Catalunya sota el règim franquista (1973), Exili i mort del President Companys (1990) i L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995). L'any 1996 li va ser atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.