(Barcelona, 1948) és doctor en Filologia Romànica i Literatura Comparada. Ha passat prop de vint anys a l’ensenyament superior, i ha treballat com a assessor lingüístic a TV3-Televisió de Catalunya. Ha traduït novel·la, poesia i teatre. La seva trajectòria com a poeta ha estat discontínua: després de Perillosa riba (1978, amb una carta-pròleg de Joan Vinyoli) i Platges de temps (1980) va venir un silenci de vint-i-sis anys fins a De plata pur (2007). Més recentment, les catorze elegies de Morir com un riu (2016) li van valer el premi Miquel de Palol, i el 2017 ha vist publicat el llibre de poemes Natura d’infinit.
La revelació poètica de l'any: Josep Maria Fulquet"La meva poesia són records", deia Joan Vinyoli. Això, que sembla poc, és molt. És dir molt, perquè el discurs contingut a Morir com un riu es fonamenta en la funció poètica del llenguatge -present en tot discurs humà, fins i tot...
Más información
