Josep Piera (Beniopa, La Safor, 1947) és poeta, assagista i narrador. La seva obra poètica està recollida a Dictats d'amor (Poesia 1971-1991), En el nom de la mar (1999) i Cants i encants (2004). Ha estudiat i traduït els poetes arabigovalencians en l'assaig El paradís de les paraules (1995). Entre la seva obra narrativa destaquen El cingle verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996, Premi Sant Joan Caixa de Sabadell 1996), El Jardí llunyà (2000), El temps feliç (2001), Jo sóc aquest que em diuen Ausiàs March (2001), A Jerusalem (2005), Puta postguerra (2007), El llibre daurat (2018) o Els fantàstics setanta. 1969-1974 (2020). Francesc de Borja, el duc sant (Premi Joanot Martorell 2009). L'any 2023 ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
A partir d'una conversa amb Jordi Llavina en la qual s'invocava la proximitat del centenari de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera va iniciar una prolongada indagació sobre la seua relació amb el poeta: la correspondencia, els llibres de Vinyoli i els fragments d'una conversa intermitent...
Más información
