Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània, traduïda al castellà, romanès, anglès, àrab, hongarès, suec, croat i alemany. Aquest llibre inicia un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també inclou Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993).
La seva obra com a novel·lista també comprèn els títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), va publicar els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la En la pell de l’altre, i amb A l’amic escocès (2019) va cloure l’anomenat Cicle del Pallars, on recrea l’amistat entre en Benet i en George, un membre de les brigades internacionals, trenada durant la convalescència de tots dos en un hospital en plena guerra.
El 2021 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i el Premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem, traduïda al castellà, italià, eslovè, alemany i àrab. L’any 2023 es va publicar la novel·la Al llac, un bell relat sobre la Nora, una nena de dotze anys que viu l’experiència deliciosa d’anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil. Aquesta obra ha estat traduïda a l’alemany. També el 2023 es va publicar Tots els contes, una ambiciosa edició a càrrec de la Catedràtica de Literatura Catalana Carme Arenas, que aplega la totalitat dels contes escrits per l’autora, tant els publicats en volums com els esparsos en publicacions periòdiques o en antologies temàtiques, incloent-hi també alguns d’inèdits.
