Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928)va començar a publicar poesia amb L’home i el límit, que va guanyar el premi Carles Riba l’any 1963. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons, però és sobretot a partir dels anys noranta que ha rebut el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el de la Institució de les Lletres Catalanes pel poemari Demiúrgia (1996), el Serra d’Or de la crítica per Subllum (2000), el premi de literatura catalana Ciutat de Barcelona per Les imminències (2002), o el Laureà Mela per Jerarquies (2003). Edicions Proa ha publicat una antologia de la seva obra titulada Si no fos en secret (1999), a cura de D. Sam Abrams i Jaume Subirana. Entre els seus títols més recents hi ha Ens trobarem a fora (2006), Altres presències (2008) i La ciutat submergida: Obra poètica inèdita (1970- 2008) i L’estació dels espiadimonis (2010). Li ha estat atorgada la Creu de Sant Jordi.
Màrius Sampere, un dels poetes més originals i més apreciats de les últimes dècades.Llegir un poema de Màrius Sampere és com mirar un dels quadres abstractes de Mark Rothko, va dir un crític. És patiru un xoc de sensacions. És ser transportat a l'essència de l'home, al reconeixament...
Más información