Miquel de Palol és autor de poesia, narrativa i assaig. Ha publicat entre altres els llibres de poemes Delta (1973), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002) i Aire amb Cel de Fons (2012). Com a narrador, les novel·les El Jardí dels Set Crepuscles (1989), El Legislador (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006) i El Testament d’Alcestis (2009), els llibres de contes Amb l’Olor d’Àfrica (1992), Contes per Vells Adolescents (1998) i Contes en forma de L (2004), els aforismes Els Proverbis (2003), i els assajos La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006) i Meditacions des de Catalunya (2011). Col·labora de forma regular en premsa. Ha obtingut els premis Carles Riba, Creixells, Sant Jordi, Josep Pla, Ciutat de Barcelona, Nacional de la Crítica, Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i, en quatre ocasions, de la Crítica Serra d’Or. Ha estat traduït als idiomes portuguès, castellà, holandès, alemany, italià i francès.
